dijous, 2 de febrer de 2012

LAS CUATRO DE LA MADRUGADA









Hora de la noche al día.

Hora de un costado al otro.
Hora para treintañeros.

Hora acicalada para el canto del gallo.
Hora en que la tierra niega nuestros nombres.
Hora en que el viento sopla desde los astros extintos.

Hora y-si-tras-de-nosotros-no-quedara-nada.

Hora vacía.

Sorda, estéril.

Fondo de todas las horas.


Nadie se siente bien a las cuatro de la madrugada.

Si las hormigas se sienten bien a
las cuatro de la madrugada,

habrá que felicitarlas. Y que lleguen las cinco,

si es que tenemos que seguir viviendo.



2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Malgrat la pena que he sentit quan me n'he assabentat de la mort de la Wislawa Szymborska (una de les meves poetes predilectes i estimades), aquest poema m'ha dibuixat un lleuger somriure pensant en aquesta proximitat que ha fet que, a les quatre de la matinada, me n'assabentés de la seva mort.
Vés a saber quines connexions poètiques rondàven com formigues entre les quatre i les cinc!
Sempre ens quedarà la seva poesia.
D'aquí cap allà, una abraçada, joana!

Carme ha dit...

Amb tots els respectes a la poetessa, i tota l'admiració...

Si em permets l'atreviment, les quatre de la matinada és una hora tan bona com qualsevol altra. I a vegades no hi ha cap pressa perquè arribin les 5. :)