dilluns, 27 de febrer de 2012

PARAULES



Compte amb les paraules,

fins les més miraculoses.

Per a les miraculoses fem tot el que podem,

a vegades ens envaiexen com insectes

i no deixen cap fiblada, sinó un bes.

Poden ser tan bones com dits.

Tan de fiar com la roca

on hi enganxem el cul.

Però també poden ser flors o nafres.


Tanmateix, m'enamoren les paraules.

Són tórtores que cauen del sostre.

Sis taronges sagrades assegudes a la meva falda.

Són arbres, les cames de l'estiu,

i el sol, el seu rostre apassionat.

Tanmateix, sovint em fallen.

És tant el que vull dir,

tantes històries, imatges, proverbis, etc.

Però les paraules no són prou bones,

les equivocades em besen.
De vegades volo com una àliga,

però amb les ales d'un fraret.

Però tracto de tenir-ne cura

i ser gentil amb elles.
Ous i paraules s'han de tractar amb cura.

Un cop es trenquen són coses

impossibles d'adobar.