dimecres, 15 de febrer de 2012

Ἡ φόνισσα


"En aquella època, el seu primer fill, que ja tenia vint anys, havia emigrat a Amèrica i, després d'enviar una o dues cartes, no va dir res més; d'ençà d'aleshores no havia donat senyals de vida. Tres anys més tard, el segon fill, també s'havia fet gran i s'havia embarcat [...] Va escriure a la seva mare des de Marsella, a on havia anat amb un vaixell grec, per dir-li que també ell havia decidit viatjar a Amèrica, a veure si podia saber què se n'havia fet, del seu germà, i trobar-lo en algun indret. Però van passar mesos i anys, i no es va saber res més ni de l'un ni de l'altre. Arran d'aquests fets, la mare va recordar una rondalla de les més divertides, que parlava d'una màrfega de mel en la qual van quedar enganxats succesivament el primer fill, que l'havia enviat perquè recollís la mel i la hi portés; el segon fill, que la dona havia enviat perquè desenganxés el primer; el tercer, a qui la dona havia manat que hi anés per fer tornar els altres dos; i el vell, que hi va anar per veure què se n'havia fet, dels seus fills. A la fi, la dona mateixa va decidir anar a esbrinar -de lluny, això sí; era garneua com totes les velles- què se n'havia fet, del vell i dels fills, que no tornaven de fer l'encàrrec que els havia donat, i es va salvar d'un pèl de quedar-se enganxada. Aleshores, girant-se cap als quatre homes que no podien moure's de la màrfega, els va dir: "Ah! ¿Això us emmela? A mi no m'emmela pas!" (fragment pàg. 29-30)