dimecres, 1 de febrer de 2012

PER SEMPRE MÉS!


Quan era infant i m’avorria, llegia: per tant llegia molt, moltíssim, i això és un vici
que, si no es cura, afecta l’ànima i
el cos ja tots els anys de la vida


1 comentari:

Carme ha dit...

Em fa gràcia veure com vivim diferents les coses. Jo mai no m'he avorrit. No sé que vol dir això... sempre he tingut ganes de fer coses i coses per fer. Llegia per ganes i per plaer de llegir... de petita i de gran.

Ara el vici m'ha agafat igual! :)

Per sempre, espero!