divendres, 6 de maig del 2011


"NO ÉS UNA BONA IDEA, enamorar-se a l'hivern. Els símptomes són més sublims i més dolorosos. La llum perfecta del fred esperona la delectació amorosa en l'espera. El calfred exalta febrilitat [...] Les altres estacions melindregen, tenen brots, parres o fullatges on enterrar-hi els estats d'ànim. La nuesa hivernal no ofereix cap refugi. Hi ha alguna cosa més traïdora que el miratge del desert, i és el famós miratge del fred, l'oasi del cercle polar, la bellesa escandalosa que només la temperatura negativa fa possible.
L'hivern i l'amor tenen en comú que tant l'un com l'altre fan desitjar el reconfort després de la duresa de la prova a què ens sotmeten; la coincidència dels dos estadis exclou qualsevol reconfort. Alleujar el fred per mitjà de la calor embafa l'amor amb una impressió d'obscenitat, alleujar la passió obrint la finestre perquè entri l'aire envia a la tomba en un temps rècord.
El meu miratge de fred es deia Astrolabe. La veia pertot arreu. Les nits inacabables que passava tremolant al seu antre sense calefacció jo les vivia mentalment amb ella. L'amor impedeix la fatuïtat: en comptes d'maginar-me l'escalfor que el meu cos hauria pogut donar al seu, baixava corrents el termòmetre amb la dama dels meus pensaments, i la cremor glaçada que podíem atènyer no tenia límits.
El fred ja no era una amenaça sinó un poder imperiós que ens animava, que parlava en nom seu: "Sóc el fred, i si regno a l'univers és per un motiu tan simple que no hi ha pensat mai ningú: necessito que em sentin, que m'experimentin. És la necessitat de qualsevol artista. I cap no se n'ha sortit tan bé com jo: tot el món i tots els mons em senten. Quan el sol i les altres estrelles s'hauran apagat, jo encara cremaré, i els morts i els vius sentiran la meva abraçada... No som res si ningú m'experimenta, sense el calfred dels altres no existeixo, el fred també necessita combustible, el meu combustible és el vostre patiment, pels segles dels segles".
Vaig suportar bravament el fred, no només per compartir el destí de la meva estimada, sinó també per oferir el meu homenatge a l'artista universal". (fragment pàg. 43-44)


Amélie Nothomb