dimarts, 27 de març de 2012

ELS CAMINS


III
Plau-me seguir els camins que els camps parteixen
ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de pluja i sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts i posin tremolor de fruita nova
al meus sentits desperts.

Rosa Leveroni

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Em plau seguir aquests camins, i me'ls estimo tots, fins els més aspres, mentre siguin oberts!
Quina preciositat de poema!
Bon vespre, joana!

joana ha dit...

Tu coneixes bé la poesia de "la Leveroni"... és preciosa!

Bon vespre, fanalet!