dimecres, 21 de març de 2012

ADAM

Hi ha la mà que l'escriu
i la lletra que és blava.
Hi ha un home dempeus
i una llum que endevina
calenta i esclava
nerviosos els traços.
Hi ha l'hora que és dol
llambrejant somniosa
pel foli ple díalgues.
Hi ha munts de gargots
i un silenci que escampa
llavor pura i sembra
la veu com una ombra
compacta que diu:

Jo no faig el poema.
El poema em fa a mi.


Ponç Pons

Dia Mundial de la Poesia


2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Una molt bona tria, el poema d'en Ponç Pom, per a celebrar aquest dia!
Un bon capvespre, joana!
Que en poguem celebrar molts!

fanal blau ha dit...

Em fa mal a la vista aquest Pom en comptes del Pons que volia escriure...
El teclat deu confabular-se en contra, o els meus dits teclegen massa ràpid...:(