(Torre d'en Galmés 21.09.2014)
On el pasat perdura és en les coses
que veiem cada dia, que tenim
per nostres i no ho són; no en els records,
cera tova que els anys sovint deformen.
La tarda, doncs, és un pasat que visc
ara mateix: arbres llunyans, les cases
on no he entrat mai, rostolls d'un groc intens,
on no he entrat mai, rostolls d'un groc intens,
pedres grises i, al fons, el blau immòbil
de les muntanyes. Tot plegat, què em diu
que no sàpiga ja?
Viure és aprendre's
part dedins d'un mateix, mentre observem
com la placidesa de les coses
se'ns apaivaguen els sentits i ens creixen
arrels que convertim, a poc a poc
i sense esforç, en un pasat riquíssim.
Miquel Martí i Pol
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada