(més si clikeu damunt es llibre)
"Assegut a la seva taula, Brunetti meditava si no seria possible fer una tracte amb els delinqüents de la ciutat. Hi havia cap manera de d'animar-los a deixar la ciutat tranquil·la fins que hagués passat aquella onada de calor? Allò era donar per fet que hi havia una organització central que els dirigia, però Brunetti sabia de sobres que el crim s'havia diversificat massa i tenia una abast internacional que feia del tot impossible arribar a cap acord. Temps enrere, quan el crim era un assumpte exclusivament local, els delinqüents eren coneguts i formaven part del teixit social, potser la cosa hauria pogut funcionar, i els delinqüents, assetjats com la policia per una calor implacable, potser s'haurien avingut a col·laborar.
-Si més no fins a l'1 de setembre -va dir en veu alta. Massa aclaparat per la calor, Brunetti es va deixar endur per aquelles reflexions una mica absurdes..."(pàg. 27)
-Si més no fins a l'1 de setembre -va dir en veu alta. Massa aclaparat per la calor, Brunetti es va deixar endur per aquelles reflexions una mica absurdes..."(pàg. 27)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada