divendres, 19 de març del 2010

TOTA UNA VIDA...



(més si clikeu damunt es llibre)

"I ara aquell déu recalcava l'esquena i el clatell en una pared de fusta, per fer-se bressolar, cansat, pel moviment tranquil de la nau. Els seus ulls melangiosos seguien el perfil llunyà de la costa, vellutada de llums blaus i rosats, amb les casetes disperses aquí i allà en grupets, com ramats, al voltant dels campanars, al mirall de les cales. No era sinó un home cansat, amb arrugues fondes a la cara, la boca amarga i entreoberta, com si li costés respirar". (pàg. 17)