dilluns, 29 de març de 2010



http://www.grup62.cat/llibre-lelegancia-de-lerico-94999.html


(més si clikeu damunt es llibre i aquí)

"Em dic Renée. Tinc cinquanta-quatre anys. Des de fa vint-i-set anys, sóc la portera del número 7 de la rue de Grenelle, un bonic palauet particular amb pati i jardí interiors dividit en vuit apartaments de gran luxe, tots ocupats, tots gegantins. Sóc vídua, baixeta, lletja, grassoneta, tinc galindons als peus i, si s'ha de jutjar per certs matins autoincomodants, un alè de mamut. No vaig estudiar, sempre he estat pobra, discreta i insignificant. Visc sola amb el meu gat [...] Com que rarament sóc amable, encara que sempre educada, la gent no m'estima però de totes maneras em tolera [...] El dimarts i el dijous la Manuela, la meva única amiga, pren el te amb mi a la porteria [...] Quan la Manuela apareix, la meva porteria es transforma en palau i les nostres rosegades de pàries en festins de monarques.
- Llegeix Marx -dic jo tot arronsant les espatlles.
- ¿Marx? -pregunta ella tot pronunciant la 'x' com una 'tx', una 'tx' una mica palatal que té l'encís dels cels rasos.
- El pare del comunisme -responc jo.
La Manuela emet un soroll de menyspreu.
- La política -em diu ella-. Una joguina per els nens rics que no presten a ningú.
Rumia un moment, amb les celle arrufades.
- No és la mena de llibre de costum -diu ella". (pàg. 13-25)

http://elpais.com/diario/2007/10/05/cultura/1191535208_850215.html