diumenge, 26 d’octubre de 2014

A QUATRE BANDES...


http://www.megustaleer.com/ficha/VT61246/paraules-a-mitges"A mi m'agrada molt llegir, em sembla que no t'ho havia dit mai, em va explicar, però ara vaig molt a poc a poc perquè els ulls se'm cansen. Vols que llegeixi en veu alta, vaig oferir-me jo. Em faries un favor molt gran, va fer ell am,b un somriure. En Gerard era tot somriures, havia arribat un punt en què tot li semblava meravellós, i em va dir que era feliç de veure'm al seu costat. El llibre era de contes, d'en Pere Calders. Vaig començar a llegir en veu alta. Durant tota la tarda de disabte i, a estones, el diumenge, vaig llegir molt. En Gerard i l'espectre escoltaven. Al final, vaig decidir posar-me al mig de tots dos i així tots dos em sentien bé. L'espectre no va dir res, però em va somriure.Jo no llegia. Només ho havia fet a l'escola perquè m'hi havien obligat, però no li trobava la gràcia a empassar-me lletres escrites quan podia anar al cinema o mirar la televisió. Però aquells últims dies d'en Gerard a l'hospital, vaig començar a llegir en veu alta per força i, quan vaig acabar aquell primer conte, vaig sentir un soroll estrany i era que l'espectre reia. I en Gerard el va mirar i també va riure, i llavors jo també, perquè realment el que explicava l'escriptor en aquell conte era una absurditat que, de tan absurda, era divertidísima. Hi vaig tornar amb un altre conte, i tots tres vam tornar a riure. A petits glops, vam anar fent [...] Calders els alegrava l'existència a ells i també me l'alegrava a mi. Jo no hauria dit mai que fos tan apassionant llegir [...] Cada vegada que em fico al llit em miro el llibre d'en Pere Calders. Just abans que el sedesin, ell havia escrit a dintre, per l'Albert, que he estimat tant. En Gerard sabia que em deixava un regal molt gran, que jo ni m'havia adonat que m'havia fet. No era el regal d'un llibre, era el regal de la lectura. Era una companyia que, a partir d'aquell moment i, gràcies a ell, tindria cada vegada més i amb més assidüitat. Una companyia que m'arrencaria de la meva solitud, perquè al cap de poc vaig descobrir que, quan es llegeix, no s'està mai sol." (fragment pàg. 132-135)  

http://www.escriptors.cat/autors/busquetsb/pagina.php?id_sec=1625

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Que maco!!!

M,agrada Blanca Busquets. Li he llegit un parell de llibres, però aquest no.. El buscaré.

És cert quan llegeixes no estàs mai sol.