Amb la tardor vindré per la vora del riu
pels camps ben plens de boira 
i amb galls que matinegen,
quan tot es tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera el no-res un horitzó de pluja.
Amb la tardor i els carrers deserts
i el silenci o la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidad.
L'estiu s'allarga molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.
Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.
1 comentari:
Preciosa, no la coneixia. Genial Martí i Pol.
Publica un comentari a l'entrada