(més si clikeu damunt es llibre aquí)

"El primer que féu el professor Bellpuig en tornar al seu despatx fou buscar la fotografia d'Iliescu que figurava a la llista de classe. L'asignatura que Bellpuig impartia als erasmus era una mena de calaix de sastre xinès. Sota el nom de "Cultura espanyola", tant els podia parlar de Velázquez com de la paella velnciana, d'Almodovar o de Cervantes... L'havia agafada per una qüestió de quadrar l'horari i perquè sentia curiositat per saber si l'opinió dels joves europeus sobre Espanya era diferent de la que tenien els estudiants extrangers de la seva època o si encara es pensaven que era un país de toros, faralaes i castañuelas, en exclusiva... Per això sovint interrumpia el seu discurs per demanar als estudiants els seus punts de vista. Provà de fer memòria i li va semblar recordar que Iliescu havia intervengut dues o tres vegades i que li havia parescut un noi intel·ligent, més culte que la resta [...] Obrí el calaix. Mentre buscava els papers de l'Iliescu evocà les cares de perplexitat dels que seguien la seva explicació sobre pintura barroca, tema del primer exercici que els posà, en comparar mitjançant un Power Point els bodegons de Zurbarán i els d'un pintor alemany que l'entusiasmava, Georg Flegel, sobre el qual preparava una conferència amb el títol "Natura quasi morta" per a un cicle de Caixa Forum [...] Ara, mentre repassava els exercicis comprovà que quasi tots els alumnes feien esment que als bodegons de Zurbarán no hi havia elements fastigosos. Però només un, en efecte, Iliescu, es referí a com podia interpretar-se la diferència. Tenia una lletra petita, punxeguda i recargolada. A Bellpuig li agradà la seva conclusió: "En certa manera, Flegel vol dir el mateix que la sentència clàssica: latet anguis in herba, entre l'herba s'amaga la serp... El contrapunt entre vida i mort no hi és, a Zurbarán, tot i que Eros i Tànatos solen caminar plegats. Zurbarán no en fa esment a les seves natures mortes o almenys a les que jo he pogut veure. He llegit que la pintura de Flegel pot ser considerada un antecedent de les vanitas, els quadres en els quals, per tal que recordem la nostra caducitat, apareix una calavera". Malgrat que tot el que Iliescu havia escrit podia estar copiat de qualsevol llibre, el fet d'haver-ho anat a buscar era indicatiu del seu interés i, a banda, estava ben expressat i denotava maduresa." (fragment p. 29-32)

Carme Riera