(aquarel·la Andreu T.)
Passejaria amb tu per una vella
ciutat desconeguda i m'hi perdria.
Ara em perdo també, sense ni moure'm,
i em cansa molt el camí que no faig
i la incertesa estulta de les hores.
Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits,
transcorre absurdament entre foteses
i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's
l'ombra del jo tenaç i reptador
que ha conviscut amb mi tota la vida.
Potser per això enyoro, malencònic,
poder passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre'm pels carrers més solitaris.
Miquel Martí i Pol
2 comentaris:
Reconéixer els llocs llegits sempre em fa somriure, i aquesta aquarel·la de casa teva és molt bonica. N'Andreu té traça i té un do.
La poesia de Miquel Martí i Pol li va com anell al dit.
Bona nit, joana.
Un carrer, que pots rellegir les vegades que vulguis... l'illa, ja ho saps, no es borina mai del seu lloc...
:)
Publica un comentari a l'entrada