dimarts, 10 de gener del 2012


Biblioteca Nacional (Madrid 20.03.2011)

En ocasiones pienso que el premio de quienes escribimos duerme, tímido y virginal, en el
confuso corazón del lector
más lejano


Camilo José Cela


2 comentaris:

fanal blau ha dit...

M'agrada la cita, però ell no m'agradava gens gens gens...

joana ha dit...

a mi tampoc, gens ni mica!
Vaig llegir seus La colmena i La familia de pascual Duarte a l'institut (fa una pila d'anys, perquè era obligatori) i para de contar jejeje.
Però la cita era, com a mínim, curiosa... la tenia copiada i no me'n recordava fins que avui, cercant, l'he vista.

Bon capvespre!