Hi ha poemes tan breus que fa falta una vida
per trobar el darrer mot.
per trobar el darrer mot.
"Bajo el inmenso espejo del agua, el fango lo debe de cubrir todo, desde el borde del embalse hasta el cauce por el que discurre el río. Porque una cosa que me impresionó aquella vez (cuando bajamos hasta Vegamián para ver sus ruinas de cerca) fue descubrir que el río seguía corriendo por su antiguo cauce, incluso bajo el puente, que también sobrevivía, como desde los días de la creación del mundo. ¡Qué eran para él cien años, o dieciséis, que eran los que llevaba preso, para cambiar de curso y de dirección después de miles de fidelidad a ellos! Así que me imagino que ha de seguir así. corriendo por su cauce como entonces a pesar de las corrientes y de los millones de metros cúbicos de agua que ahora lo cubren, igual que la carretera, que, aun siendo mucho más joven, también seguía corriendo por donde la habían trazado, eso sí, ya muy destrozada.
29 de gener
"Naturalment, una part indispensable de la tasca de copista és la de verificar, mot per mot, la fidelitat de la còpia. Quan en una oficina hi ha dos o més copiadors, s'ajuden ells amb ells en aquesta comprovació, l'un llegint la còpia i l'altre seguint l'original. És una fiena tediosa, cansada i letàrgica. Em faig ben bé càrrec que per a un temperament sanguini resulti del tot intolerable. Per exemple, no em sé imaginar el fogós poeta Byron asseient-se de bon grat a la vora d'en Bartleby per repasar un document legal de posem-hi cinc-centes pàgines, escrites amb lletra atapeïda i recargolada [...] Em sembla que va ser el tercer dia d'estar amb mi, quan per enllestir una petita qüestió que tenia entre mans i que em corria pressa, el vaig cridar precipitadament [...] Vaig cridar-lo perquè confrontés amb mi un papers de no res. Imaginau la meva sorpresa (vaja: la meva consternació) quan sense moure's del seu refugi en Bartleby em va respondre amb una veu particularment suau i ferma: