Convertirem el silencis en or
i els mots en foc. La pell d'aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a racer de cap malastre.
Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.
Miquel Martí i Pol
i els mots en foc. La pell d'aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a racer de cap malastre.
Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història.
Miquel Martí i Pol
3 comentaris:
Que bé que em van, avui, aquests versos, tan coneguts i tan cantats de Martí i Pol... Els llegeixo com si els estrenés per primer cop.
Amb una foto d'ocres preciosa i preciosos.
Gràcies, guapíssima.
Preciós poema, polida! El rellegeixo i provo de fer-lo meu.
Una abraçada gran!
Gràcies, noietes!
Me n'alegro de compartir amb voltros el gust per a la poesia de'n MMP
Bon cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada