El insomnio es un estado frenéticamenter creativo. En su transcurso concibes proezas amorosas y actos criminales, viajas velozmente, escribes libros enteros e incluso cambias varias veces de vida. En los ataques de insomnio, la épica, la lírica y el drama se confunden en una única representación que parece que va a durar eternamente. Y por fin caes en el sueño únicamente por puro agotamiento. Rafael Argullol
4 comentaris:
Té tota la raó. Té tanta raó, que jo quan fa molt dies que no tinc insomni, el trobo a faltar, la vida és més avorrida sense aquest estat "frenèticament creatiu"
Un estat creatiu que fas palès a la teva bonica "col·lecció de moments".
És un gust passar a llegir-te i admirar els teus dibuixos.
Bon capvespre!
Jo "puntualitzaria" que hi ha insomnis i insomnis. Uns poden ser frenèticament creatius, d'altres frenèticament agobiants. De voler-ne, evidentment, dels primers! :) Però de quedar-me, si pot ser, amb els somnis!
I ara que hi penso, joana, cada vegada que entro a aquest blog i els ulls se'n van cap a l'slide de les teves lectures...em sento una lectora petiteta, petiteta, petiteta...
Bon fosquet!
Somnis, que mai hem de perdre de vista.
No crec pas que t'hagis de sentit petitona... ESCRIURE, penso que és anar més enllà de la lectura. I fins on jo sé, la paraula escrita se't dóna molt més que bé.
Bona nit!
Publica un comentari a l'entrada