"El vaixe
ll va fer sonar la sirena i Maó, Calasfonts des Castell, cala Llonga, La Mola, l'illa del Rei i el Llatzeret van anar quedant lluny fins a pesaparèixer. El mar era una bassa d'oli i molta gent havia pujat a la coberta més elevada del vaixell per prendre el sol i banyar-se a la minúscula piscina [...] La brisa marina i la salabror a la cara els farien tornar ben aviat a la realitat. De primer anirien veient com desapareixia el perfil de l'illa, unes hores després començarien a albirar la de Barcelona, la torre de Collserola, Monjuïc..., i en un instant haurien fet el salt. El seu cap retindria les imatges d'aquells dies passats a l'illa, però tots plegat tindrien molt clar que tornaven a ser a casa i que les misèries i les grandeses quotidianes que havien deixat aparcadas uns dies abans estarien allà esperant-los. Per això volin continuar badant des de la coberta fins que no es veiés res de res. Llavors, però, encara conservarien el regust salat a la pell i els cabells embullats per la brisa marina. No estava malament per sobreviure fins a veure Barcelona [...] Hi havia una calitja espessa com l'escudella barejada, hi havia contaminació a dojo, hi havia cansament entre el passatge; però quan algú va anunciar que ja veia el perfil de la ciutat, va fer l'efecte que el vaixell anava més ràpid, mogut, sens dubte, per l'entusiasme del personal que ja es moria de ganes d'arribar a casa. Ara era el moment més contradictori del trajecte, l'instant en què la il·lusió per recuperar el paisatge propi, íntim gairabé, es batia en duel amb el record intens i agredolç de tot el que s'ha deixat enrere [...] Queia la nit damunt el port vell. El Maremàgnum era ple de gent que passejava i badava amb les maniebres d'atracament del vaixell [...] El viatger és una persona que deixa que tot el seu cos s'amari del que veu i del que viu allà on va. És com la sal del mar, que et deixa la pell blanca i et fa sentir picor quan t'eixugues. Els cinc amics sentien encara el regust salat del mar menorquí a la pell. Tenien moltes coses per fer i per dir, per conèixer i aprendre. Van baixar a terra."(fragment pàg.130-136)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada