Petites roselles, petites flames d'infern,
no sou perilloses?
Espurnegeu. No us puc tocar.
Poso les mans entre les flames. Res no s'encén.
I m'extenua mirar-vos
espurnejar així, roig rebregat i clar, com la pell d'una boca.
Una boca amb sang.
Petites faldilles ensangonades!
Hi ha efluvis que no puc tocar.
On és el vostre opi, les càpsules nauseabundes?
Si pogués sagnar o dormir!
Si la meva boca pogués esposar una ferida semblant!
O els vostres licors infiltrar-se en mi, dins la càpsula de vidre,
fins a embriagar-me i abaltir-me.
Sense color, però. Sense color.
Sylvia Plath
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada