RECULL DE POESIA

EM MIRO

M'emmirallo i l'espill em torna boires,

runes d'altra hora quimeres,

un maldestre jo que em mira impacient

per abillar el trencacloques del temps.

M'embolcallo de perfum i maquillo les nafres,

llisco sobre cada un dels sons dels meus errors,

amb ulleres fosques i sabata plana.

Després, d'un cop de porta, surto de casa.

(pàg. 26)

Marta Pérez i Sierra

Felicitats! Marta P. pel teu llibre.
Gràcies! Marta S. per regalar-me'l.

DÈCADA DELS SEIXANTA...

"La misa era oficiada casi toda en euskera debido al empeño que ponía don Victoriano en fomentar dicho idioma. Sobre este sacerdote yo podría contarle muchas cosas y algunas cosillas siempre que lo considerase útil para su novela. Es dudoso que pueda dejar de lado a tan singular personaje si, como me dijo, aspira a relatar con veracidad los hechos de una familia de Ibaeta por los tiempos de su niñez. Porque así como afirman los creyentes que a Dios pertenecen las almas humanas, yo afirmo sin temor a equivocarme que aquel cura era el propietario de las vidas privadas de muchas personas. Tampoco creo que haga falta encarecerle a usted la importancia de asignarle otro nombre a don Victoriano si se decide a sacarlo en su novela, ya que andan por ahí con vida algunos parientes suyos que podrían quejarse, no así él, pues tengo entendido que ya murió. De donde se deduce que si ha ido al cielo no habrá santo ni ángel que a estas horas no practique el euskera, todos y Dios con ellos temerosos de no aprobar el examen, y si cayó aquel cura en el infierno como vaticinaba mi tía, estarán estudiando gramática vasca, por la cuenta que les trae, el demonio y todos los condenados.
Perdone la broma. Continúo..." (fragment pàg. 29-30)

Fernando Aramburu

TORNAR A CASA...

(Aeroport de Barcelona, 21.02.2012)

caminante

no hay camino,

se hace camino al andar...

Antonio Machado

(26 de juliol de 1875 - 22 de febrer de 1939)

9:32 - DESTINACIÓ: GRANOLLERS

(Girona 20.02.2012)

No hi ha present, tots els
camins són records o preguntes

Miquel Martí i Pol

EN SÈPIA...

(Girona, 19 febrer 2012)

Un hivern plàcid

Apama el temps, les hores; mira com un tardà
vol de grives escurça encara més la tarda
i t'encomana el fred que deu fer al defora.
Ara, si et sembla, pots resseguir els meandres
que feia el riu abans que les darreres pluges
n'alteressin el curs. Ja res no tornarà
ser tal com tu ho recordes, ni el gust de les paraules
tindrà aquell punt en què l'agredolç del misteri
t'incitava a combatre'n els límits més estrictes.
T'espera un llarg hivern de renúncies pactades
amb tu mateix, per fer més netament tangible
la clara solitud que et gronxola com una
música molt suau, nostàlgica i amiga.
Benigna, la tristor no t'abalteix;
pots, doncs, considerar-te discretament feliç,
discretament perdut entre la gent que et volta.
No et queixis gens; espera només que els déus,
prudents
i generosos, dictin les seves lleis i acull-les,
generós tu també, amb una gran tendresa.

Miquel Martí i Pol

UN DISSABTE CAPVESPRE...

(Barcelona, 18.02.2012)

Siempre hay una mirada desde la que somos payasos

Eduardo Zamanillo

(Menorca-Barcelona 17.2.2012)

Un viaje de (mil millas)
ciento veinte millas

comienza con el primer paso

Lao-Tsé

Ἡ φόνισσα

"En aquella època, el seu primer fill, que ja tenia vint anys, havia emigrat a Amèrica i, després d'enviar una o dues cartes, no va dir res més; d'ençà d'aleshores no havia donat senyals de vida. Tres anys més tard, el segon fill, també s'havia fet gran i s'havia embarcat [...] Va escriure a la seva mare des de Marsella, a on havia anat amb un vaixell grec, per dir-li que també ell havia decidit viatjar a Amèrica, a veure si podia saber què se n'havia fet, del seu germà, i trobar-lo en algun indret. Però van passar mesos i anys, i no es va saber res més ni de l'un ni de l'altre. Arran d'aquests fets, la mare va recordar una rondalla de les més divertides, que parlava d'una màrfega de mel en la qual van quedar enganxats succesivament el primer fill, que l'havia enviat perquè recollís la mel i la hi portés; el segon fill, que la dona havia enviat perquè desenganxés el primer; el tercer, a qui la dona havia manat que hi anés per fer tornar els altres dos; i el vell, que hi va anar per veure què se n'havia fet, dels seus fills. A la fi, la dona mateixa va decidir anar a esbrinar -de lluny, això sí; era garneua com totes les velles- què se n'havia fet, del vell i dels fills, que no tornaven de fer l'encàrrec que els havia donat, i es va salvar d'un pèl de quedar-se enganxada. Aleshores, girant-se cap als quatre homes que no podien moure's de la màrfega, els va dir: "Ah! ¿Això us emmela? A mi no m'emmela pas!" (fragment pàg. 29-30)

Alexandros Papadiamandis

COMO SE DIBUJA A UN NIÑO

foto de Editorial labutxaca

Para dibujar un niño
hay que hacerlo con cariño.
Pintarle mucho flequillo,
- que esté comiendo un barquillo -;
muchas pecas en la cara
que se note que es un pillo;
- pillo rima con flequillo
y quiere decir travieso -.
Continuemos el dibujo:
redonda cara de queso.

Como es un niño de moda,
bebe jarabe con soda.
Lleva pantalón vaquero
con un hermoso agujero;
camiseta americana
y una gorrita de pana.
Las botas de futbolista
- porque chutando es artista -.
Se ríe continuamente,
porque es muy inteligente.
Debajo del brazo un cuento
por eso está tan contento.

Para dibujar un niño
hay que hacerlo con cariño.

Gloria Fuertes

UN NOU DILLUNS...

(Ciutadella 13.02.2012)

Los días van

Para Dorita y Jorge, una noche de pintura
y canzonettas en el Mediterráneo
21/1/50

Los dias van como las olas y los cantos,
su rubio viento y sus profundos verdes por las horas cambiantes.
En uno de ellos queda una bahia, en otro
un panico de estrellas o delfines,
mientras un tiempo nuevo y sigiloso
con noches de distinto meridiano
filtra sus cuerdas palidas por los compartimientos
y se mezcla en el vino que bebemos.
un viaje, oh dulce pena en la raiz del cuerpo
que juega con si mismo para ser igual, constante,
y a despertar distinto cada dia, bajo cielos novisimos.

(de Papeles inesperados)

Julio Cortázar