(Girona, 19 febrer 2012)Un hivern plàcid
Apama el temps, les hores; mira com un tardà
vol de grives escurça encara més la tarda
i t'encomana el fred que deu fer al defora.
Ara, si et sembla, pots resseguir els meandres
que feia el riu abans que les darreres pluges
n'alteressin el curs. Ja res no tornarà
ser tal com tu ho recordes, ni el gust de les paraules
tindrà aquell punt en què l'agredolç del misteri
t'incitava a combatre'n els límits més estrictes.
T'espera un llarg hivern de renúncies pactades
amb tu mateix, per fer més netament tangible
la clara solitud que et gronxola com una
música molt suau, nostàlgica i amiga.
Benigna, la tristor no t'abalteix;
pots, doncs, considerar-te discretament feliç,
discretament perdut entre la gent que et volta.
No et queixis gens; espera només que els déus,
prudents
i generosos, dictin les seves lleis i acull-les,
generós tu també, amb una gran tendresa.
Miquel Martí i Pol
4 comentaris:
Prudentment feliç,
provant de trobar les discretes i agosarades lleis
dels somriures,
acullo les músiques
de les peuades que,
-benignes-
acompassen el grinyol
del gronxador d'aquestes hores nostres.
Que suggeridor i bona companyia és sempre en Miquel Martí i Pol! Espero que em disculpi la gosadia!
Bon capvespre, joana!
Paraules que bressolen, el Mestre és gran!.
Gràcies per compartir aquest poema.
No és que la disculpi, no, estic segura que el senyor Martí i Pol l'aplaudeix...
Bon dilluns,fanalet!
Molt gran, Audrey, i tant que sí!
Gràcies a tu llegir-lo!
Publica un comentari a l'entrada