dimecres, 1 de febrer del 2012

PER SEMPRE MÉS!


Quan era infant i m’avorria, llegia: per tant llegia molt, moltíssim, i això és un vici
que, si no es cura, afecta l’ànima i
el cos ja tots els anys de la vida


1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

Em fa gràcia veure com vivim diferents les coses. Jo mai no m'he avorrit. No sé que vol dir això... sempre he tingut ganes de fer coses i coses per fer. Llegia per ganes i per plaer de llegir... de petita i de gran.

Ara el vici m'ha agafat igual! :)

Per sempre, espero!