RECORDANT...

"Vaig saber que el consell desmenjat de l'avi Capdevila aquella tarda sota el ginjoler -"On n'hi ha hagut sempre en queda, nano"- no era un consell sinó una profecia, i que la profecia s'acompliria finalment en un llibre que jo escriuria perquè on n'hi ha hagut sempre en queda i si en queda deu ser, pot ser, per compartir-ho. I teníeu raó, Pere, vaig dir-me, tenia raó el vostre silenci com un argot lúcid i extravagant que em venia a dir tu volaràs, nano [...] No t'escaparàs pas de créixer i aprendre, i un dia, quan ja granegis, recollons, de cop t'adonaràs que tots som com emigrants de la infantesa, no trobes?, vés-te preparant perquè llavors entendràs que on n'hi ha hagut sempre en queda [...] Llavors sí, potser sí que escriuràs el llibre dels collons, de cap a cap, com un animal, com una venjança contra re però amb plaer de venjança, i se te'n fotrà que tufegi a costumisme o barretinada perquè aceptaràs que aquell va ser el món que et va fer, un món de nàufrags feliços que no volen ser rescatats i entre els quals et trobes vulguis que no, un món que et va condemnar al goig egoista de les causes perdudes, a la llibertad del que és inútil però bonic, a l'evasió com una inmensa botifarra a la golafre, fotuda inèrcia d'allò que en diuen progrés i que no és més que la pastanaga per fer-te llevar cada dia... I ja estava resolt a escriure aquest llibre quan em vaig aturar sense saber on era, o sabent que ja era lluny, molt lluny d'aquell món embalsamat, a centenars de millers de passes normals comptant des del despatxador del celler." (fragment pàg. 41-42)

Jordi Lara