(més si clikeu damunt es llibre i aquí)

"Un dia, el pare em va demanar si volia anar a caçar amb ell. Em va estranyar. No m'ho havia demanat mai i, les poques vegades que la mare l'havia obligat a emportar-me, s'havia queixat després amb l'excusa que sempre m'havia d'esperar perquè era incapaç de seguir el seu ritme de caçador professional. Era veritat. El pare i Nero formaven un equip fenomenal. Es compenetraven sense paraules o mitjançant estranys sons. Em quedava meravellat observant-los i sentia gelosia del gos. Jo mai assoliria aquella sintonia perfecta amb el pare, aquella commovedora comunió. Per açò em feia ràbia Nero. Per aquella època, però, el ca de caça s'havia fet una mica vell i feia dies que el pare deia de comprar un cadell, que després d'un estricte entrenament, ocupés el seu lloc." (p. 52.53)

Joan Pons