Mira que n'és de bonic aquest poema... que avui me'l faig ben meu!Segur que a na Carme fins i tot li agradarà!
Ei!Quina il·lusió que m'ha fet!! I clar que m'agrada trobar-me a casa teva de convidada!Gràcies, preciosa, Joana! una abraçadeta ben tendra...
Gràcies a les dues. Voltros sou qui, en realitat, m'heu apropat la vostra poesia!Bon vespre!I un munt de somriures :)
Publica un comentari a l'entrada
3 comentaris:
Mira que n'és de bonic aquest poema... que avui me'l faig ben meu!
Segur que a na Carme fins i tot li agradarà!
Ei!
Quina il·lusió que m'ha fet!!
I clar que m'agrada trobar-me a casa teva de convidada!
Gràcies, preciosa, Joana! una abraçadeta ben tendra...
Gràcies a les dues. Voltros sou qui, en realitat, m'heu apropat la vostra poesia!
Bon vespre!
I un munt de somriures :)
Publica un comentari a l'entrada