"Cap a la meitat de la primera lectura, recordo que em vaig dir que el Sachs era més un pensador que no pas un artista, i la seva falta de subtilesa sovint m'empipava, la seva manera d'insistir repetidament en un punt, de manipular els personatges per subratllar les seves idees en lloc de deixar que ells mateixos creessin l'acció. Encara que no escrivia sobre ell mateix, vaig entendre que per a ell el llibre devia ser profundament personal. L'emoció dominant era la ràbia autèntica i dolorosa que tenyia gairebé totes les pàgines del llibre: ràbia contra Amèrica, ràbia contra la hipocresia política, la ràbia com una arma per destruir els mites nacionals. Però tenint en compte que la guerra del Vietnam encara continuava, i que el Sachs havia anat a la presó a causa d'aquella guerra, no era difícil entendre d'on li havia sortit aquesta ràbia. Donava al llibre un cert to estrident i polèmic, però d'altra banda crec que aquest era el secret de la seva força, el motor que feia avançar el llibre i que t'empenyia a continuar-lo llegint. El Sachs només tenia vint-i-tres anys quan va començar El nou colós, i hi va perseverar durant cinc anys, en un procés en què va escriure set o vuit esborranys. La versió publicada tenia quatre-centes trenta-sis pàgines, i quan me'n vaig anar a dormir aquell dimarts a la nit me les havia llegit totes[...] El dimecres a la tarda, quan vaig tornar de la feina, inmediatament em vaig posar a escriure-li una carta. Li vaig dir que havia escrit una gran novel·la. Sempre que volgués compartir amb mi una altra ampolla de bourbon, seria un honor beure-me-la amb ell copa a copa.
Després d'això ens vam començar a veure amb regularitat. El Sachs no tenia una feina fixa, i això feia que estigués més disponible que la majoria de les persones que jo coneixia, que tingués més flexibilitat d'horaris [...] Treballava quan se sentia inspirat (en general de nit), i la resta del temps estava lliure. Voltava pels carrers, anava a museus i galeries d'art, veia pel·lícules a l'hora que fos, llegia als bancs dels parcs... No estava sotmès a l'esclavitud del rellotge com ho estan altres persones, i per tant no tenia mai la sensacio de perdre el temps [...] Quan vaig conèixer el sachs, jo treballava per a un llibreter de vell a l'Upper East Side. A les tardes, a casa, traduïa una història moderna de la Xina escrita per un periodista francès, un llibre barroer i mal escrit que m'exigia més esforç del que es mereixia. Tenia l'esperança de deixar la feina amb el llibreter i començar a guanyar-me la vida com a traductor. Mentrestant, també, continuava escrivint contes i, de tant en tant, feia resenyes de llibres, de manera que entre una cosa i l'altra no dormia gaire."
(fragment pàg.65-67)
(fragment pàg.65-67)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada