diumenge, 1 d’abril del 2012

TOT ÉS FRÀGIL



Com el vol indecís, d'un sospir

que arriba amb esma al pit, les tardes tèbies.

Com la llum dels capvespres d'abril,
que claregen les nits de Primavera.

Tot és fràgil, massa fràgil.

Tot és fràgil, fràgil, fràgil.

Com l'estranya saviesa dels vells

o el dibuix d'un ocell sobre les roques.

Com la flor que s'ha obert d'improvís,

la riquesa, l'oblit, la bellesa.

Com el temps que s'amaga als miralls

o el misteri profund d'un incendi d'estrelles.

Com la vida que tinc a les mans,

com un germà que he abraçat en l'absència.

Joan Isaac


dissabte, 31 de març del 2012


"Envió Viaje de novios al premio Nadal de aquel año. Escribió contra sí mismo. Se dijo a sí mismo -y era un resumen de todo lo anterior que era a la vez un gran epitalamio-: "En esta narración brillan las cosas y el narrador no pone nada en duda: está seguro de la belleza de este mundo y así lo dice llanamente. La conciencia del narrador es, ante todo, conciencia de las cosas y sólo después y, como de pasada, conciencia refleja de sí misma. De aquí se sigue una nueva manera de sentir y de escribir. Mi nuevo estilo. Mi nueva novela expresa el júbilo de mi nuevo corazón y de mi nueva vida y de mi nueva casa: todo ha comenzado para siempre. Tal vez mi carácter no coincida del todo con el júbilo de toda esta novedad. Pero yo he decidido ser el dueño de mi carácter para que mi carácter no sea mi destino. He decidido mi destino jubiloso. He preparado mi alma, he vuelto a la niñez de los olivos y del campo de mi tierra y a la niñez, aún más sencilla, de querer ser amado por quien amo. He recibido el premio a todos mis esfuerzos. Y un lado de ese premio, una parte colateral de toda la gracia ha sido la gracia de poder escribir de otra manera y como nunca: voy a ganar el Nadal y así podré dejar la facultad y dedicarme sólo a la literatura. Es imposible -sería absurdo- que ocurra lo contrario." Martín se sintió feliz durante todos los meses -unos ocho- que duró la composición de su novela. Finalmente envió el manuscrito a Barcelona. Pausa. Sólo se trataba ya de esperar..." (fragment pàg. 66)


dimecres, 28 de març del 2012

ENSAYO GENERAL



Bendita seas, discordia constante, vida. El pomo
de las puertas y su tacto usual
pueden no dar acceso a un templo vivo: restos
de historias somos
-o restos de edición- que se contrastan
y campan con su exceso de recuerdo y poder.

Cuando mis manos colmen con anillos
su hueco de ternura y acciones no cumplidas,
bendita seas, discordia constante, vida, huera
transigencia
y ensayo general de soledades.



dimarts, 27 de març del 2012

ELS CAMINS


III
Plau-me seguir els camins que els camps parteixen
ignorant cap on van,
amarats d'un perfum de terra molla
i d'un errívol cant.
I prenen uns colors de coure càlid
d'un bes del sol ponent,
i celen amb amor, sota les branques,
el fresseig de la gent.
Plau-me seguir els camins que per la vinya
s'enfilen costa amunt,
i tenen per la set i la mirada
un bell gotim a punt.
Plau-me seguir els camins entre pollancres
vetllant un rierol,
i coneixen el vol de les becades,
el joc de pluja i sol...
Amo tots els camins, fins els més aspres,
mentre siguin oberts i posin tremolor de fruita nova
al meus sentits desperts.

Rosa Leveroni

dilluns, 26 de març del 2012


"Aunque los reformistas de Wittenberg no respondieron a todas sus preguntas, al menos le permitieron plantearlas. A partir de ese momento, Bernd llevó dos vidas: una oficial, estudiando teología en Colonia, y otra clandestina, frecuentando en secreto las aulas de los luteranos. Fue en Wittenberg donde nació su afición al nuevo invento de la imprenta. Lo primero que descubrió fue el olor. Le encantaba entrar en los talleres y notar el profundo aroma a tinta y papel. Luego empezó a hablar con los operarios. Aprendió la técnica y los entresijos de cada tarea. Se interesó en especial por el diseño y grabado de las letras. En algo tenía que notarse que era hijo de un orfebre. Mientras estudiaba consiguió trabajo como corrector en un taller de Colonia. Su cometido no consistía solo en descubrir erratas, sino también en corregir imprecisiones de contenido y en proponer enfoques distintos a los del manuscrito que se iba a imprimir. Y aprovechaba los ratos muertos para dibujar con un lápiz de punta de plomo letras fantásticas [...] Mantuvo con habilidad su doble vida, y al final de sus estudios regresó a Münster convertido en sacerdote, pero con el propósito de combatir las mentiras católicas." (fragment pàg. 26-28)


diumenge, 25 de març del 2012

IN MEMORIAM


(Favàritx, setembre 2011)

"He agafat el teu bitllet, m'he ficat a l'aigua (aquest cop amb pantalons i tot, per tal de mantenir el decòrum que escau a un comiat) i l'he dipositat a la superficie. L'onada l'ha envoltat i ha desaparegut de la vista. Òndia, he pensat per un moment amb aquell neguit de quan s'assisteix a una partença (les partences sempre fan venir una mica d'ànsia i tu ja saps que jo en tinc per donar i vendre), anirà a petar contre les roques. Però no. Ha agafat la direcció correcta, tot surant valerosament sobre el corrent que refresca la petita badia i ha desaparegut en un instant. He provat de fer voleiar la tovallola per dir-te adeu, però ja eres massa lluny. Potser no te n'has ni adonat."


(fragment pàg 15 de Es va fent més i més tard)

SEMPRE!

dissabte, 24 de març del 2012

LAS TRES PALABRAS MÁS EXTRAÑAS


Cuando pronuncio la palabraFuturo,
la primera sílaba pertenece ya al pasado.
Cuando pronuncio la palabraSilencio,
lo destruyo.
Cuando pronuncio la palabraNada,
creo algo que no cabe en ninguna no-existencia.

Wislawa Szymborska