"He agafat el teu bitllet, m'he ficat a l'aigua (aquest cop amb pantalons i tot, per tal de mantenir el decòrum que escau a un comiat) i l'he dipositat a la superficie. L'onada l'ha envoltat i ha desaparegut de la vista. Òndia, he pensat per un moment amb aquell neguit de quan s'assisteix a una partença (les partences sempre fan venir una mica d'ànsia i tu ja saps que jo en tinc per donar i vendre), anirà a petar contre les roques. Però no. Ha agafat la direcció correcta, tot surant valerosament sobre el corrent que refresca la petita badia i ha desaparegut en un instant. He provat de fer voleiar la tovallola per dir-te adeu, però ja eres massa lluny. Potser no te n'has ni adonat."
(fragment pàg 15 de Es va fent més i més tard)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada