"Només recordo que vaig veure l'estel i que vaig pensar en el germanet que havia de venir al món. No puc explicar què va passar realment, però després... De sobte vaig sentir una cridòria que venia de la pomera del jardí. Durant un segon o dos vaig pensar-me que eren el pare i la mare que tornaven de l'hospital amb el germanet. Però no era això. Vaig abocar-me a la finestra i vaig veure un nen penjant de la pomera per la goma del pantaló. Era en Mika.
No em vaig adonar que en Mika havia tingut una sort increïble fins molt més tard. No tan sols havia caigut a la pomera, sinó que se li havien enganxat els pantalons a l'arbre de manera que havia quedat suspès a l'aire de cap per avall. Si hagués anat a petar a terra s'hauria fet molt de mal i si hagués aterrat sobre els rosers de la mare potser hauria estat encara pitjor.
Jo no sabia res de la seva nau espacial. Més endavant em va explicar que en saber que s'apropava a un planeta amb vida li havia entrat tanta curiositat que havia obert l'escotilla de la nau.
Em vaig precipitar escales avall, vaig sortir al jardí i vaig córrer cap al nen de l'arbre.
-Deu ser un somni! -va dir en Mika.
Va ser la primera cosa que va dir i ho vaig trobar estrany perquè jo estava completament despert." (fragment pàg.18)

Jostein Gaarder