(Ciutadella, 17.03.2012)Terres daurades de la fantasia,
meravellosos, inefables cels
crepusculars, per on s'allunya el dia,
ple de misteri, vianant excels!
Així que us penso l'ànima somnia,
se sent enduta per estranys anhels,
i com un núvol ple de llum fa via
cap a volsaltres, mons de poesia,
meravellosos, inefables cels.
Joan Vinyoli
2 comentaris:
Sembla que la poesia d'en Vinyoli hagués estat escrita per passejar aquest Camí de Cavalls...
Molt bon diumenge, joana!
Açò mateix vaig dir-me a mi mateixa en veure'ls passar: -tenc el poema per aquesta "imatge". Un clic i...
Molt bon diumenge també per a tu, fanal blau!
Publica un comentari a l'entrada