Mira: jo sóc una paret. Els pares van alçar-la
maó sobre maó fins a la mida
que veus, una paret de casa humil.
Fixa't com es clivella,
com va esfondrant-se poc a poc amb sord,
feixuc estrèpit.
Però ja a terra tot,
amb mans obreres de paraula,
nit rera nit,
pacientment plego la runa
i novament edifico.
(pàg. 182)
Joan Vinyoli
maó sobre maó fins a la mida
que veus, una paret de casa humil.
Fixa't com es clivella,
com va esfondrant-se poc a poc amb sord,
feixuc estrèpit.
Però ja a terra tot,
amb mans obreres de paraula,
nit rera nit,
pacientment plego la runa
i novament edifico.
(pàg. 182)
Joan Vinyoli
1 comentari:
Aquest poema, de paraules austeres, precises i profundes, resumeix la vida.
De vegades tot s'esfondra, però l'afany de viure ens du -afortunadament- a construir de bell nou.
Gran Vinyoli!
Que tinguis una bonica tarda edificant!
Publica un comentari a l'entrada