(més si clikeu damunt es llibre)

"Havia conegut Brunilna molts anys abans, just quan l'edat pren les regnes del cos. Un dia vaig topar amb els seus ulls perquisidors, pel carrer; l'endemà vaig sentir la seva veu melodiosa darrere una cantonada; al matí següent, les cames fugaces; al migdia, el riure estrident; a la tarda, el bust peremptori; i a la nit, el cabells que voleien sense aire, les mans convergents i l'alè fonedís van envoltar-me, a les fosques [...] Brunilda parlava poc, i sempre ho feia en llengües sofisticades que jo m'avergonyia de desconèixer..." (pàg. 17)

Enric Virgili