que dolç pot arribar a ser...deixar-se anar...Gràcies per la descoberta de la Inma Luna!Bona nit, joana!
Em va cridar l'atenció el títol de l'article. I els poquets versos que hi surten, eren tan i tan polits.Molt dolç, tot... feia goig compartir-ho!!Bon dimarts, fanal blau!
Publica un comentari a l'entrada
2 comentaris:
que dolç pot arribar a ser...deixar-se anar...
Gràcies per la descoberta de la Inma Luna!
Bona nit, joana!
Em va cridar l'atenció el títol de l'article. I els poquets versos que hi surten, eren tan i tan polits.
Molt dolç, tot... feia goig compartir-ho!!
Bon dimarts, fanal blau!
Publica un comentari a l'entrada