"Com el que va passar-li al poeta de Les flors del mal (altre cop Baudelaire, que sembla perseguir-me), que un favorable atzar li va permetre escoltar l'obertura de Tannhäuser, de Richard Wagner. Fou tal la commoció del poeta, que va descriure, minuciosament, l'efecte exultant i narcotitzant que el tema musical havia exercit sobre ell: "Em vaig sentir alliberat dels lligams de la pesantor i vaig trobar en el record l'extraordinària voluptuosidad que es dóna als llocs alts. Immediatament em vaig sentir, sense voler, en l'estat deliciós d'un home pres de vagues imaginacions i en una absoluta solitud, però amb un immens horitzó i una ampla llum difusa; la immensitat sense altre decorat que ella mateixa. Després vaig tenir la sensació d'una intensitat de la llum que creixia amb tanta rapidesa que els matisos que ens pot fornir el diccionari no poden expressar aquest acreixement sempre renaixent d'ardor i de blancor. Vaig concebre la idea d'una ànima en un centre lluminós, d'un èxtasi de voluptuositat i coneixement planant per sobre i lluny del món natural".
Rellegir això de Baudelaire em donava un goig que semblava que m'entrés per tots els porus del cos i per tots els forats de l'ànima. I amb una intensitat potser tan profunda com la del poeta, però també com una alegria sobtada i un goig i un agraïment suggerits per la gràcia del poeta i per la música "infinita" de Richard Wagner, que sembla no tenir aturador.
Aquesta experiència extàtica que descriu el poeta és comparable a l'experiència del lector que acaba de llegir el text: recull els símbols de l'elevació, del poder, de la contemplació, de l'espiritualitat, de la puresa, de la victòria sobre les lleis naturals de la gravetat, del triomf de l'ànima sobre la matèria. És una mística de l'ànima alleugerida, que s'eleva cap a les regions pures en un domini on s'estableix la unitat de tot, i que pels jocs de la imaginació passa de la sensació auditiva a la sensació visual, de la imatge a l'abstracció. És el joc de les correspondències, on els perfums, els colors i els sons es responen i es confonen en "la tenebrosa i profunda unitat" del poema Correspondències. (fragment pàg. 102-103)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada