(més si clikeu damunt es llibre i aquí)
" Estàs a punt d'iniciar la lectura del llibre. Relaxa't. Recull-te. Allunya de tu tot altre pensament. Deixa que el món que t'envolta s'esvaeixi [...] Tria la posició més còmoda: assegut, estirat, cargolat, ajagut. Ajagut d'esquena, de costat, de panxa a terra. A la butaca, al sofà, al balancí, a la gandula, al puf. A l'hamaca, si en tens una. Al llit, tant se val si és a sobre com a dins [...] Bé, què esperes? [...] Gradua la llum a fi que no et cansi la vista [...] Sense destorbs, obres el llibre per la primera pàgina, abans que tot vols veure si és gaire llarg [...] Ressegueixes el llibre amb les mans, recorres les frases de la coberta posterior de la coberta posterior, de la solapa, frases genèriques, que no diuen gaire. Millor així; no hi ha un discurs que pretengui de sobreposar-se indiscretament al discurs que el llibre haurà de comunicar ell directament, al que hauràs d'exprémer tu del llibre, sigui poc o molt. En efecte, també aquests tombs a l'entorn del llibre -el fet de llegir-hi entorn abans de llegir-hi dins- formen part del plaer del llibre nou, el qual, però, com tots els plaers preliminars, té una certa durada pròpia si es vol que serveixi per empènyer cap al plaer més consistent de la consumació de l'acte, es a dir de la lectura del llibre.
Bé, doncs, ara estàs disposat a abordar les primeres ratlles de la primera pàgina.
La novel·la comença en una estació ferroviària [...] Hi ha algú que mira a través dels vidres entelats, obre la porta vidriada del bar, tot es boirós, fins i tot a dintre, com si ho miressin uls de miop, o bé ulls irritats per granets de carbó. Són les pàgines del llibre que estan entelades com els vidres d'un vell tren, és sobre les frases que es plaça el núvol de fum. És una nit plujosa; l'home entra al bar; es descorda l'abric humit; un núvol de vapor l'envolta; un xiulet se'n va per les vies que es perden al lluny lluents de la pluja.
Un xiulet com de locomotora i una bafarada de vapor s'aixequen de la cafetera que el vell amo del bar sotmet a pressió... (pàg. 7-13)
Bé, doncs, ara estàs disposat a abordar les primeres ratlles de la primera pàgina.
La novel·la comença en una estació ferroviària [...] Hi ha algú que mira a través dels vidres entelats, obre la porta vidriada del bar, tot es boirós, fins i tot a dintre, com si ho miressin uls de miop, o bé ulls irritats per granets de carbó. Són les pàgines del llibre que estan entelades com els vidres d'un vell tren, és sobre les frases que es plaça el núvol de fum. És una nit plujosa; l'home entra al bar; es descorda l'abric humit; un núvol de vapor l'envolta; un xiulet se'n va per les vies que es perden al lluny lluents de la pluja.
Un xiulet com de locomotora i una bafarada de vapor s'aixequen de la cafetera que el vell amo del bar sotmet a pressió... (pàg. 7-13)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada