De vegades, la llum del dia s'allarga.
És la primavera.
De vegades la llum del dia s'escurça.
És la tardor.
Seguint un ordre immutable
es produeix aquesta oscil·lació.
És clar, es produeixen moltes més històries:
s'ha de mentir gairebé sempre,
s'ha de pagar la contribució,
s'ha de fer la gara-gara o el paperot.
Però, com l'aigua en cistell,
tot passa avall... i Déu n'hi do.
No hi ha més que aquesta oscil·lació.
Tota la resta és banal –o cruel– i molt fosca.
És la primavera.
De vegades la llum del dia s'escurça.
És la tardor.
Seguint un ordre immutable
es produeix aquesta oscil·lació.
És clar, es produeixen moltes més històries:
s'ha de mentir gairebé sempre,
s'ha de pagar la contribució,
s'ha de fer la gara-gara o el paperot.
Però, com l'aigua en cistell,
tot passa avall... i Déu n'hi do.
No hi ha més que aquesta oscil·lació.
Tota la resta és banal –o cruel– i molt fosca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada