UNA CASA AMB PREMI...

"Aquella nit insomne em vaig dedicar a encadenar el paràgrafs subrallats de la biblioteca del pare amb el fil de cosir de la lectura. A Els germans Karamàzov de Dostoiesvski, vaig llegir: "La bellesa no és solament una cosa terrible; és a més, misteriosa. Déu i el Diable lluiten per aconseguir-ne el domini, i el camp de batalla és el cor de l'home" [...] A L'agulla daurada de Montserrat Roig havia trobat un paràgraf amb les onades de grafit del llapis negre i groc per sota l'estol de veles llatines de les paraules: "A l'hivern, el riu Neva es gela i la gent hi camina pel damunt. En temps dels tsars, hi llançaven els empresonats de la fortalesa Pere i Pau. Hi feien un forat i hi enfonsaven a la víctima. Lentament, els munts de gel s'anaven tancant fins que s'ajuntaven en una presó glaçada i eterna [...] El riu deixava una estela de cadàvers que suraven entre caramulls de glaç. Per què aquella obsessió del pare pel gel? Era evident que venia de Rússia. A Menorca a penes nevava. Durant tota la vida del pare només hi havia hagut una gran nevada a Menorca, l'any 1956. Devia haver estat una tempesta impressionant, però resultava ridícula si era comparada amb qualsevol nevada viscuda pel pare en els camps gelats de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Llavors vaig pensar en la segona obsessió del pare: la bellesa. S'avergonyia de la meva lletjor i havia cercat consol en els llibres per trobar una resposta a l'enigma genètic que era jo? [...] Després de la lectura dels subratllats no havia arribat a cap conclusió, però no tenia son i em vaig estirar al sofà. Les images dels fragments llegits es fusionaven dins el meu cap i en formaven altres d'horribles i perverses. Llavors vaig fer el que solia fer quan no podia dormir. Vaig pensar en la mar. Al mar obert no hi havia cap obstacle, només una massa d'aigua dinàmica que el vent modelava... Com de costum, l'evocació de l'aigua salada em va acabar de tranquil·litzar". (fragment pàg. 40-42)

Joan Pons

(més)