CANÇÓ

Un acord harmònic
de paraules altes
bellesa endins
penetra.

Una potser dissonància
i encara crema més.

Ens envolta un vol immens de galàxies,
la nit inacabable... acompanyen
infinits mons
aquestes mans,
aquestes quatre notes, lireta,
aquestes quatre notes, liró.

Som instruments de la cançó
cantats per ella.
Que ella ens acordi
i ens concedeixi
a cada pas
a cada compàs
el to que toqui tocar
i quan li sembli
que correspongui,
quan ella vulgui,
quan li convengui,
quan ja li vingui,
que faci el ple.

I el fa
i esclata i
després
passa l'esclat
passa un airet
molt fi
de melodia...

I ja al final
un acord trencant-se
-pètals de cendra desfent-se en polsim-
cau sobre nosaltres.

(Pàg. 36-37)

Enric Casasses
(més)