Àvidament ressegueixo amb la llengua
el contorn de les teves paraules,
en copso la textura i el relleu
i el mordent que m'aviva les dents.
Al mossec de les meves paraules,
la teva ment se m'obra com un fruit
i la polpa se'm fon, carn endins.
Maria-Mercè Marçal
(p.137)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada