"Guido Brunetti, commissario di polizia de la ciutat de Venècia, sopava en companyia del seu superior immediat, el vice-questore Giuseppe Patta, i resava perquè arribés la fi del món [...] Sempre que es veia obligat a participar en vetllades socials de les quals no es podia escapolir, Brunetti procurava dur a sobre el telefonino i sovint era salvat per una generosa Paola, que li trucava amb algun motiu urgent i inventat que l'obligava a haver de marxar precipitadament.
- Sí? -va contestar, decebut, en comprovar que es tractava del número de la centraleta de la Questura.
- Bona nit, commissario -va dir una veu que Brunetti va pensar que podia ser Ruffolo-. Acabem de rebre la trucada d'una dona que viu a Santa Croce. Ha trobat una dona morta al seu pis. Com que hi havia sang, ens ha trocat a nosaltres.
- Quin pis? -va preguntar Brunetti, no perquè fos important saber-ho en aquell moment sinó perquè li desagradava la manca de precisió.
- La dona ha dit que era al seu propi pis. El de la difunta, vull dir. Vivia al pis de sota.
- Qui hi ha anat? -va preguntar Brunetti
- Ningú senyor. Vostè és el primer a que he trucat.
Brunetti va mirar el rellotge. Eren gairabé les onze, molt més tard de l'hora que es pensava que era i del que havia desitjat que durés aquell sopar.
- Miri a veure si pot trobar Rizzardi i digui-li que hi vagi. I truqui a Vianello, que deu ser a casa. Enviï una lanxa a recollir-lo i faci que l'hi portin. I enviï-hi també un equip forense.
- I vostè, senyor? Brunetti ja havia consultat el mapa de la ciutat que tenia imprès als gens.
- Aniré més de presa si hi vaig a peu. Si hi ha alguna patrulla a prop, truqui'ls i digui'ls que hi vagin. I truqui també a la dona i digui-li que no toqui res." (fragment pàg. 20-22)
- Sí? -va contestar, decebut, en comprovar que es tractava del número de la centraleta de la Questura.
- Bona nit, commissario -va dir una veu que Brunetti va pensar que podia ser Ruffolo-. Acabem de rebre la trucada d'una dona que viu a Santa Croce. Ha trobat una dona morta al seu pis. Com que hi havia sang, ens ha trocat a nosaltres.
- Quin pis? -va preguntar Brunetti, no perquè fos important saber-ho en aquell moment sinó perquè li desagradava la manca de precisió.
- La dona ha dit que era al seu propi pis. El de la difunta, vull dir. Vivia al pis de sota.
- Qui hi ha anat? -va preguntar Brunetti
- Ningú senyor. Vostè és el primer a que he trucat.
Brunetti va mirar el rellotge. Eren gairabé les onze, molt més tard de l'hora que es pensava que era i del que havia desitjat que durés aquell sopar.
- Miri a veure si pot trobar Rizzardi i digui-li que hi vagi. I truqui a Vianello, que deu ser a casa. Enviï una lanxa a recollir-lo i faci que l'hi portin. I enviï-hi també un equip forense.
- I vostè, senyor? Brunetti ja havia consultat el mapa de la ciutat que tenia imprès als gens.
- Aniré més de presa si hi vaig a peu. Si hi ha alguna patrulla a prop, truqui'ls i digui'ls que hi vagin. I truqui també a la dona i digui-li que no toqui res." (fragment pàg. 20-22)
Donna Leon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada