"Tot o res, aquell havia estat el seu lema de sempre. I havia arribat l'hora de dur-lo a terme, el moment de la veritat per al Romà Vinyals, home de cinquanta-nou anys, agent comercial d'una empresa majorista de productes cosmètics, solter per bé que heterosexual, reconegut agnòstic i votant d'esquerres. El que anava a fer només ho faria un cop a la vida, i per tant havia de preparar-se amb la solemnitat que requeria l'ocasió..." (fragment pàg. 31)
"Quan l'Anna Orteu es va acomiadar de les companyes i va sortir de cal Jan va sentir com li tremolaven les cames. Estava excitada, com una criatura a punt de cometre un acte prohibit o com l'esposa fidel que sap que al cap de uns instants deixarà de ser-ho. No li havia dit a ningú on aniria. Per descomptat, no li havia passat pel cap comentar-ho amb el seu marit [...] Era el secretisme amb què ho duia el que la feia sentir-se esverada..." (frament pàg. 38)
"El Jaume Sensat estava tan nerviós que no va voler seure. Passejava per la sala de reunions donant voltes a la taula [...] Enmig de les cavilacions es va obrir la porta i va aparèixer el conserge de l'emissora; darrere seu venien el reverendíssim Dionisi Prats i la seva secretària [...] La Marisa va treure uns papers del maletí i els va allargar al seu cap.
- Abans que res firmarem un contracte, a veure què li sembla aquest que hem redactat. Ens aquests instants, tant vostè com jo acabem de guanyar un bon grapat de diners..." (fragment pàg. 39-40)
"Quan l'Anna Orteu es va acomiadar de les companyes i va sortir de cal Jan va sentir com li tremolaven les cames. Estava excitada, com una criatura a punt de cometre un acte prohibit o com l'esposa fidel que sap que al cap de uns instants deixarà de ser-ho. No li havia dit a ningú on aniria. Per descomptat, no li havia passat pel cap comentar-ho amb el seu marit [...] Era el secretisme amb què ho duia el que la feia sentir-se esverada..." (frament pàg. 38)
"El Jaume Sensat estava tan nerviós que no va voler seure. Passejava per la sala de reunions donant voltes a la taula [...] Enmig de les cavilacions es va obrir la porta i va aparèixer el conserge de l'emissora; darrere seu venien el reverendíssim Dionisi Prats i la seva secretària [...] La Marisa va treure uns papers del maletí i els va allargar al seu cap.
- Abans que res firmarem un contracte, a veure què li sembla aquest que hem redactat. Ens aquests instants, tant vostè com jo acabem de guanyar un bon grapat de diners..." (fragment pàg. 39-40)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada