SI ALMENYS...

Si almenys pogués tapar el cel negre

amb la llum de les mans
i estalviar-te el foc de les tenebres.
Si almenys pogués bressar-te en el meu si,
escalfar-te amb la veu,
tallar els dies que passen,
excavar el temps per retornar a l'ínici.
Palpar l'olor del vent en els teus ulls,
veure el teu cos immers en l'aigua impetuosa,
sense més ombres ni més fred.

Si pogués alleujar-li el pes al bosc:
robar-li el brot dels àlbers,
les flors del magraner,
arrabassar-li els troncs,
endur-me'n les arrels,
et vestiria amb branques del xiprer,
plantaria a la terra dels teus dits
la vida que reneix a cada primavera.

Maria Rosa Font

(pàg. 27)