"No hi ha res fora de l'abast dels audaços que es fan a la mar cap al Nou Món, que escruten la volta celeste, la intimitat sangonosa, esglaiadora del cos. Plantegen qualsevol assumpte davant l'alternativa d'enunciar la seva raó suficient o deixar de ser. Un espanyol que ha deixat el braç a Lepant lliura en negatiu la difusió generalitzada del racionalisme. Les desventures de Don Quixot, fidel als adagis de la cavalleria feudal, anuncien el desencant del món, la primacia del sentit comú que proporcionará a Descartes, vint anys després de la desaparició de Cervantes, l'entrada del seu Discurs. Les relacions internes de la noblesa de la cort, les que la burgesia observa per professió, engendren una actitud nova, dessapasionada, calculadora que pot apartar-se de les possibilitats de prestigi o de profit de les quals és l'efecte induït per aplicar-se a altres objectes, a ella mateixa.
Al capdavall, tan li fa que sigui un home o un altre el que dugui a terme la tasca del seu temps. Quan arribi l'hora, més d'un és susceptible de fer-ho. L'atzar oferirà les circumstàncies més particularment favorables a un d'ells. El sociòleg Auguste Comte somiava en una història sense noms propis. Però, des de l'entrada en escena de l'individu, amb l'Edat Moderna, tenim el costum, justament, de privilegiar la iniciativa personal, la cara i el nom que adopten l'acció i la reflexió col·lectives..." (fragment pàg. 26-28)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada