dimarts, 30 de juliol del 2013

COM A CASA...

"Neix el dia. Les aigües de la mar també ho noten. Ell pujarà dalt de tot i elles s'escalfaran. Ell baixarà i elles es refrederan. El paisatge agafa mil colors. Avui farà molt bon temps. Tota la nit ha estat calmosa i ha fet força calor. M'he aixecat i he sortit a la terrassa. Remors afeblides m'arribaven de tant en tant. He pres aigua fresca de la nevera i m'he assegut damunt la barana, quedant esbadalit per no sé quant de temps. L'estiu és una estació bonica a Menorca [...] A la tarda faig una bona estona a la plaça de les palmeres, prenent qualque refresc [...] Baixam al port i ara hi ha tot de iots davant [...] Agafem el cotxe i a Cala Blanca encara s'hi veu molta gent que neda [...] Resta la claror groga i aviat vindrà la nit [...] El sol s'ha ofegat dins la mar i ha deixat que la nit li posés una manta fosca damunt. Al cel, en el seu lloc buit, hi ha un forat clar, i ara diuen que la lluna és ben rodona, avui. Tan rodona que no deixa veure els foradets de vella que té ja la manta nocturna, i diuen a més a més que la seva claredat tapa les estrelles [...] Altra vegada ens han vingut les pàgines mal col·locades i això va de-la-xeca-a-la-meca. L'illa ha quedat despoblada i no s'hi veuen cases. Han d'esperar que arribi el dia i veim com un home fort, proveït d'una fona, prova la seva pùnteria en el tronc d'un arbre podrit. Aquestes fulles estan totes mesclades i ara ens adonam que han passat molt d'anys i les cases s'han transformat i s'han multiplicat. Es viatja de Maó a Ciutadella en un no-res i la vida no s'atura en tota la nit. En la manta foradada han fet molts d'adobs i li han posat una capa protectora. Deixen que el sol descansi i ho il·luminen sempre tot artificialment. Això és un trasbals, i n'hi ha que dormen de dia i n'hi ha que no dormen mai. Porten gent a visitar les obres del nou túnel entre Mallorca i Menorca, que aquesta vegada enllaçarà amb el de la Península i altre cop venen fulles molt antigues, engalavernades i amb tot de taques; altre cop la manta vella, i fins ens han canviat la forma de redactar. S'ha casat algun personatge. Deu ser un d'aquests que han corregut tant, perquè tothom ho comenta i diuen que al final s'ha reformat i ha trabat una al·lota bona al·lota. Però malgrat tot també se li pot posar una mica de poesia. Diuen anem a escoltar la remor del mar. Diuen la fresqueta nocturna. L'illa de la calma. La tarda de l'estiu, per un camí de carro, per un camí asfaltat. El casori amb la nena maca, la nena pura, la noia anglesa, la falda curta. Anem a seure a la sorra... L'aigua de la platja va i ve amb aquella renou tan suau, amb aquella arena tan fina que es beu el suc com si en lloc de ser humida fos una terra seca. Noeix el dia i la mar s'escalfarà quan el sol sigui una mica més amunt."  
(fragment pàg. 138-143 del conte NEIX EL DIA)