-i és avui que jo queia;
la caiguda pensable
ja vindrà certament-
em cal fer, més que passos,
intents.
Un designi de vol
per damunt de la terra,
un esquinç de rialla
en els llavis, i el cos
planejant com per l'aire
mai clos.
Per no caure mai més
poso el color en reserva
-pobre cor massa tendre
dins d'un fang massa vell!-
en campana de vidre
tot ell.
(pàg. 236)
Clementina Arderiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada