(més si clikeu damunt es llibre)
"Cada dia estava més cansada. Els nens, quan entrava al pis, els trobava moltes vegades adormits. Els havia estès una flassada per terra al menjador, amb dos coixins, i els trobava adormits, de vegades molt acostadets i el nen amb un braç passat damunt de la Rita. Fins que no els vaig trobar més adormits i la Rita, tan petitona, feia hiiii... hiiiii... i es miraven amb el nen i el nen es posava un dit davant de la boca i li deia, calla. I la Rita tornava amb aquella mena de riure, hiiiii... hiiiii... hi... un riure molt estrany".
La plaça del diamant
(més si clikeu damunt es llibre)
" Tots es van girar a mirar el fum i les dones amb la dona del ferrer es van avalotar i em costa de saber... em costa de pensar, em costa de recordar, em costa de saber quines coses van passar primer que les altres, però a l'últim tot torna... quan ja ho he oblidat i m'he oblidat de mi i de tot... I torna el foc. Com si a dintre de la casa del ferrer que era la casa que cremava hi visqués el foc i el vent, i vent i foc tot sortís per les finestres a glopades senceres i a glopades trencades".
La mort i la primavera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada