campanar de la Catedral de Girona (21.06.2013)
La música no es fa ni s'ha de fer mai perquè s'entengui,
sinó perquè se senti.
Manuel de Falla
sinó perquè se senti.
Manuel de Falla
dimarts, 25 de juny del 2013
dilluns, 24 de juny del 2013
ESTIU
Girona 24.06.2013
Ara és el temps d'estimar pels camins,
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora
i a l'ombra dels vells arbres,
a les fonts mig perdudes,
allí on el bosc és més íntim.
Ara és el temps de seure pels carrers
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.
a parlar de futbol i de dones,
havent sopat,
formant grup a l'escassa voravia
i veure com les noies
travessen el carrer abans d'arribar
i passen i s'allunyen
una mica porugues.
Ara és el temps dels fusters i dels paletes,
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.
temps de cantar tot treballant
a ple sol,
oblidant el risc de les bastides,
oblidant l'esforç
i la monotonia de la feina i del viure.
Ara és el temps de passejar amb les nenes
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.
i la senyora que porta guants blancs
per amagar els estralls del lleixiu,
a la tarda del diumenge,
per l'ampla carretera vorejada de plàtans
dient adéu-siau a tothom
amb un gran gest del cap
i envejant la muller dels que passen.
Ara és el temps de les dones que cusen
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.
a la penombra de les entrades
i s'adormen sovint damunt la feina,
i és el temps dels homes que fan la sesta
al racó més fosc de la casa
a les tardes de sol,
quan als carrers hi ha un silenci feixuc
i fa una calor despòtica.
Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.
Miquel Martí i Pol
diumenge, 23 de juny del 2013
LLETRA A LLETRA...
Girona 22.06.2013
Lo esencial de un poeta es que nos construya su mundo
Ezra Pound
dissabte, 22 de juny del 2013
divendres, 21 de juny del 2013
LA BRUIXA DE LA CATEDRAL
Girona 21.06.2013
Fa molts i molts anys, hi havia a Girona
una dona dedicada al diabòlic art de la bruixeria que per mostrar el
seu odi a tot el que fos religiós, acostumava a llançar insults i pedres
contra la Catedral.
Un dia durant la processó de Corpus va
apedregar el pas i es va sentir una veu divina que li va dir: “pedres
tires, doncs de pedra et quedaràs…”.
La bruixa es va convertir en pedra i la
van col·locar a la paret al costat de la Torre de Carlemany com a
gàrgola perquè de la seva boca no sortissin insults sinó l’aigua neta de
la pluja i, mirant cap a terra perquè mai més pogués veure el cel.
dijous, 20 de juny del 2013
dimecres, 19 de juny del 2013
AMISTAT
(19.06.2013)
Del silenci profund dels grans llacs
vinc i porto una cosa divina:
d'invisibles i amables no res
el seu ample contorn es perfila.
Quan davallo pel riu displecent,
concordances perfectes s'afinen.
Si sortia del riu com d'un bany,
l'alba cosa a les mans em lluïa.
No l'estimo per lenta i brogent,
ans per forta, per bella i activa.
Tota jo maldaré sempre més
-ni peresa ni mà em frenarien-
per servar dolçament l'amistat,
que és així com la cosa nomia.
Clementina Arderiu
vinc i porto una cosa divina:
d'invisibles i amables no res
el seu ample contorn es perfila.
Quan davallo pel riu displecent,
concordances perfectes s'afinen.
Si sortia del riu com d'un bany,
l'alba cosa a les mans em lluïa.
No l'estimo per lenta i brogent,
ans per forta, per bella i activa.
Tota jo maldaré sempre més
-ni peresa ni mà em frenarien-
per servar dolçament l'amistat,
que és així com la cosa nomia.
Clementina Arderiu
EL POEMA ÉS LA NIT
El poema és la nit
i un balancí al terrat,
i un balancí al terrat,
i jo,
assajant de dir coses en veu baixa.
Si ara apaguessin el llums del carrers,
i també els llums del pont
i els de les cases,
el poble esdevindria
paorosament gran,
tràgicament indefens.
El poema és la nit,
la nit del poble,
el poble dins la nit en una
meravellosa harmonia,
i jo al terrat,
segut al balancí,
dins el poble i la nit,
assajant de dir coses en veu baixa.
Miquell Martí i Pol
dimarts, 18 de juny del 2013
IN MEMORIAM
Ciutadella-Barcelona 17.06.2013
AGUA AZUL
Altos secretos dentro del agua se esconden
El reverso de la carne, cuerpo aún.
Como un puño cerrado o un bastón,
Abro el líquido azul, la espuma blanca,
Y por fondos de arena y madreperlas,
Bajo el velo sobre los ojos asombrados.
(En la medida del gesto, la anchura del mar
Y el nácar del suspiro que se enrosca.)
Viene la ola de lejos, y fue un espasmo,
Viene el salto en la piedra, otro grito:
Después el agua azul descubre las millas,
Mientras un largo y largo y blanco pez
Baja al fondo del mar donde nacen las islas.
El reverso de la carne, cuerpo aún.
Como un puño cerrado o un bastón,
Abro el líquido azul, la espuma blanca,
Y por fondos de arena y madreperlas,
Bajo el velo sobre los ojos asombrados.
(En la medida del gesto, la anchura del mar
Y el nácar del suspiro que se enrosca.)
Viene la ola de lejos, y fue un espasmo,
Viene el salto en la piedra, otro grito:
Después el agua azul descubre las millas,
Mientras un largo y largo y blanco pez
Baja al fondo del mar donde nacen las islas.
José Saramago
diumenge, 16 de juny del 2013
TOT RECOMENÇA...
Ciutadella, 16.06.2013
Encara sé d'un poble que viu sota l'elegiac
so de les campanes,
i que cada any, assenyalats dies,
tan blanca com la calç batega la seva ànima,
quan sent, pausats i rítmics,
com canten un tambor i un fabiol.....
Conec encara un poble d'un passat quasi mític
gelós d'un vell tresor...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)