dilluns, 7 d’octubre de 2013

TORNANT LA VISTA ENRERA...


"En Harry no es va limitar a ensenyar-me a escriure: em va ensenyar a obrir la ment. Em va portar a veure exposicions, al cinema. Fins i tot al Symphony Hall de Boston. Deia que una òpera ben cantada el podia fer plorar. Trobava que ell i jo ens assemblàvem moltíssim, i moltes vegades em parlava del seu passat d'escriptor. Deia que escriure li havia canviat la vida, a mitjans dels anys setanta. Recordo que un dia que anàvem cap a la zona de Teenethridge per sentir una coral de jubilats em va obrir els seus records més amagats. Havia nascut el 1941 a Benton, Nova Jersey, fill únic de mare secretària i de pare metge. Jo crec que devia tenir una infantesa molt feliç i que no hi ha gaire cosa a explicar, dels seus promers anys. Per mi la seva història comença de debò a finals dels anys seixanta, quan, després d'acabar la carrera de lletres a la universitat de Nova York, va trobar feina de professor de literatura en un institut de Queens. Però les aules de seguida se li van fer petites; només tenia un somni, i el portava a dins des de sempre: escriure. El 1972 va publicar una primera novel·la en la qual tenia moltes esperances, però que no va tenir gaire èxit. Aleshores va decidir passar a una nova etapa. "Un dia", em va explicar, "vaig treure tots els estalvis del banc i vaig fer un cop de cap: vaig dir-me que havia arribat el moment d'escriure un llibre collonut d'una vegada i em vaig posar a buscar una casa a la costa per passar-hi uns quants mesos tranquil treballant en pau. Vaig trobar-ne una, a Aurora. De seguida vaig saber que era la bona. Vaig marxar de Nova York a finals de maig de 1975 i em vaig instal·lar a Nou Hampshire, per no marxar-ne mai més. I és que el llibre que vaig escriure aquell estiu em va obrir les portes de la glòria: sí, Marcus, va ser aquell any, a L'instal·lar-me a Aurora, que vaig escriure Els orígens del mal. Amb els drets d'autor em vaig comprar la casa i encara hi visc ara. És un lloc sensacional, ja ho veuràs, has de venir algun día..." (fragment pàg. 100-101)